Tag

recuperación

Browsing

El sábado pasado tenia muchas ganas de estrenar la temporada con la V edición del Triatlón Doble Olímpico de Terres de l’Ebre (a Sant Carles de la Ràpita) y seria ya mi 5a participación. No era mi objetivo principal pero si un test de cara a la competición del 16 mayo.

Me ha costado arrancar y entrenar este invierno pero por fin me estaba empezando a encontrar bien en bici y corriendo, nadando no tanto pero de cara al Ironcat no era tan importante.

boxesA las 6h lo preparo todo: me visto con un dos piezas a la espera de tener listo mi bunch personalizado 🙂 , me guardo todos los geles GU roctane en el mono y pego las barritas en la bici, bidones con isotónico, me pongo el neopreno (aún no el nuevo 2XU porque me tengo que acostumbrar más a él), el chip en el tobillo y el «chip» competitivo.

sortida ttee

A las 8h salimos! una natación difícil hasta la 1a boya, al ser bajita y ser una playa tan larga donde no se podía nadar hasta pasados unos 150-200m, me costo mucho avanzar, corrí lo que pude hasta empezar a nadar y al principio muchos golpes, intenté nadar fuerte porque pensé que sería mi punto flojo este año. Al empezar la 2a vuelta veo que he pillado a Quique, mi compañero de fatigas en la piscina así que me pego a sus pies que ya los conozco y acabamos juntos la natación. Saliendo 1a mujer, me da un plus de motivación.

sergi

8.45 ya estoy pedaleando, imaginaba que seria una bici dura porque había calculado ir al 85% y no estaba acostumbrada a este ritmo si no al 70-75% al estar entrenando para el triatlón más largo (ironcat). Pero la 1a vuelta ya no podía subir vatios, me dolían las piernas y no me sentía cansada, cada vez iba a más. Aguanté una vuelta de 30km (34,5km/h), en la segunda ya me bajaron los vatios al 75%  y pensé que a esa velocidad aún podría mantener la posición (33,8km/h), pero al empezar la 3a era imposible hacer fuerza con la pierna izquierda, el aductor se quejaba demasiado a una intensidad pésima del 50% así que decidí retirarme ya que me quedaban 30km… avisé a los oficiales y par ano esperar al coche escoba me fui poco a poco hasta boxes.

26abr

Al bajarme super que tampoco hubiera podido correr, fue una decisión difícil, quería hacer un buen papel en la 1a competición de la temporada (con mi nuevo equipo Saltoki Trikideak) y compartir podio de nuevo con Esther Hernández y Xavi Torrades pero no fue mi día. –> Dándole vueltas mientras paseaba con la bici, podría ser a causa de algún mal gesto entrando o saliendo del agua, levantando bruscamente las piernas para saltar / correr lo más rápido posible, ya que era un dolor desconocido, surgido de repente en el aductor que no lo suelo trabajar específicamente.

Ahora espero recuperarme pronto para a intentar no perder mucho la forma, en estas últimas 3 semanas, antes de la gran cita en la Ampolla.

Artículo publicado en “L’EXPERT EXPLICA” de la 5º Revista del Club Dir:  TriDiR (noviembre ’14) – en catalán

Captura de pantalla 2015-01-20 a las 17.26.16

(RECUPERACIÓN DESPUÉS DE UN TRIATLÓN DE LARGA DISTANCIA)

 

Una prova de llarga distància requereix una bona preparació, a més a més del temps invertit, els entrenaments provoquen una fatiga física i mental. S’ha de tenir en compte a l’hora de planificar la temporada. Es recomana tancar un macrocicle després d’un triatló de llarga distància (Half >7h, distancia C o “Ironman”), es pot acabar la temporada amb un triatló d’aquestes característiques, però si es decideix seguir la temporada, s’hauria d’evitar planificar cap competició a 10-12 setmanes vista per tal de recuperar sense presses, escoltant al cos i amb la motivació per tornar a entrenar i competir.

Un triatló de llarga distància suposa un estrés per l’organisme molt superior a qualsevol activitat que es realitzi durant el procés d’entrenament, degut a les hores que dura la competició, per la intensitat d’aquesta i al dèficit nutricional.

Tot això comporta una fatiga aguda i s’ha d’evitar que esdevingui crònica. Tant si decidim acabar la temporada o no, és important recuperar el més aviat possible:

–       El dèficit nutricional (calòric, hídric i d’electròlits)

–       La mobilitat, deguda a la fatiga i microrotures musculars

–       La dificultat per respirar, causat per la fatiga dels músculs respiratoris

–       El dolor provocat per la inflamació de teixits (tendons, fascies, …)

–       Les ferides (cremades, roçadures, …)

Algunes de les recomanacions “post-cursa”, 30’ a 6h posteriors:

–       Ingerir el 150% del líquid perdut bebent uns 600-800ml/h. Preferentment en begudes preparades que continguin electròlits (1-1,5gr sodi/l, potassi, magnesi, …), hidrats de carboni (HC: 70-80%) i proteïnes (P: 30-20%) amb aminoàcids ramificats, per tal d’assimilar més ràpidament el líquid, per recuperar les reserves de glucògen muscular que s’han buidat i per regenerar amb més facilitat el teixit muscular.

–       S’ha d’intentar assimilar dins de l’hora posterior a la finalització de la prova i durant les següents 4-5h: 1-1,5g d’HC per kg de pes corporal i hora, acompanyat de 0,2-0,3gr proteïna/kg, de manera líquida o sòlida. Per tant, podem esperar a fer l’àpat sòlid quan notem que l’estòmac està recuperat de l’esforç i pot digerir sense problemes.

–       Un bany amb aigua freda o l’aplicació de gel ajudarà a desinflamar els teixits.

I durant els següents 2 a 15 dies:

–       Ingerir hidrats i proteïnes de qualitat, segons ho demani el cos.

–       Controlar el color de l’orina per assegurar una bona hidartació: el to groc – transparent és un bon indicador.

–       Evitar l’alcohol, que afavoreix la deshidratació i aporta calories poc aprofitables.

–       Alguna sessió de fisioteràpia per descarregar tensions o desinflamar teixits.

–       Realitzar activitats esportives alternatives o més suaus i de poca duració (20-40’ al 50-70% FC) evitant l’impacte o moviment bruscs.

–       Gaudir de la familia i els amics, desconnectar de la rutina fent una pausa en els entrenaments guiats.

Segons el nivell de preparació i rendiment del triatleta, la recuperació serà més ràpida o més lenta, però en general, està demostrat que la recuperació muscular és similar a la recuperació postmarató. La resposta inflamatòria, les alteracions hormonals i valors hematològics es poden veure restablerts en una o dues setmanes d’inactivitat (Suzuki et al, 2006).

Es pot haver recuperat la motivació i ganes de tornar a la càrrega, però per comprovar si el cos està preparat per seguir entrenant i continuar la resta de la temporada, el metge esportiu o entrenador ho pot valorar a través d’un anàlisi complert (valors hematològics, transaminases, ck, urea, cortisol, vit D, etc.).